Dia de l'Esport Inclusiu

Conforme digué la setmana passada, hui 5 d’Abril ha estat el “Dia de l’Esport Inclusiu” a l’IES Número 3 de Dénia.

Com vaig col·laborar en l’elaboració de alguns exercicis per al dia de hui i a pesar de haver acabat les hores de pràctiques que deuen fer els estudiants del Màster en Formació per al Professorat de l’UMH (120 hores), he acudit de manera voluntària per tal d’ajudar al Departament d’Educació Física.

Encara que he estat 9 dies sense assistir al centre, sí he mantes contacte amb el meu tutor Raúl, on em parlat de les novetats o canvis que anaven produint-se al llarg de la setmana.

En veritat, des de fóra no es el treball que comporta la realització d’aquest dia, però una vegada a passat, crec que ha sigut un bon treball. No sòls per que els alumnes de 1^er i 2^on d’ESO s’han posat en la pell de persones amb necessitats especials, com deficients visuals o discapacitats físiques, sinó per què els alumnes de 3^er i 4^rt han participat com a organitzadors, i han mostrant dots de persones adultes i responsables. Fent entreveure que quan se’ls dóna un paper protagonista, són capaços de complir amb les seues funcions, al mateix temps que treballaven l’empatia, s’han posat en el paper d’un professor/a.

Encara que és tractava de jocs d’inclusió o esports adaptats, han hagut moments de en què els alumnes participants com per exemple al goalball, no eren capaços d’estar un temps sense veure, i cada poc de temps s’alçava la màscara per tal de situar-se on es trobava. Altres que al voleï i al bàdminton assentat no es menejaven del lloc i quan ho feien utilitzaven les cames o els peus per desplaçar-se. He citat aquests esports com a exemple perquè són els que jo he controlat i en els que he pogut percebre les vivències de més a prop.

Resumint, d’aquest dia, crec que tots han gaudit i ha hagut un bon clima de treball, on fins i tot, alguns professors s’han atrevit a participar en alguns dels jocs i pel que donaven a entendre les seues cares és que s’ho han passat d’allò més bé.

A més a més, em toca concloure aquesta etapa com a docent en pràctiques, on la nota que posaria a l’experiència viscuda seria de 10.

Gràcies IES Número 3, i fins prompte.

Setena setmana de pràctiques: del 25 al 29 de Març

Setena i última setmana de pràctiques per complimentar les 120 hores obligatòries del Màster Universitari en Formació del Professorat.

Després d’estar dos setmanes sense acudir al centre per les vacances de Falles tocava encarar la recta final amb alegria i al mateix temps tristesa. I es que la veritat, que em dóna pena finalitzar aquest període molt aconsellable per als futurs docents, ja que és ací on vertaderament te’n adones de la realitat.

Pel que a mi em respecte, comentar que ha estat una setmana on em començat noves unitats didàctiques, com la del bàdminton en alguns grups i en canvi em acabat de concloure amb les que estàvem impartint al segon semestre, com la del voleï i la del Rugbi Touch.

Respecte al campionat de Raspall que es disputa a l’esplai per als grups de 1^er i 2^on de l’ESO, també va arribant a la fi, i m’he encarregat de passar els resultats dels encontres i traure les estadístiques per determinar quins són els equips classificats per a la següent fase.
Cal afegir, que aquesta setmana també em tingut la visita dels alumnes del col·legi “Les Vessanes”, que formaran part d’aquest centre l’any pròxim i que han aprofitat l’esplai per a veure la partida que estaven disputant els jugadors.

Per concloure aquest dos mesos, dir que l’experiència ha estat molt gratificant per a mi, on he observat en primera instància el que ens podem trobar en les aules d’un institut, com el material del que disposem, la diversitat en l’alumnat, la comunicació amb els companys de professió, les relacions pares-professors-alumnes, el reglament del centre... Experiències que són distintes, per a cada persona i que encara que et conten no es poden explicar amb paraules.

M'agradaria donar gràcies a l’IES Número 3, per donar-me l’oportunitat de poder viure la vida del professor en primera persona, a Raúl com a tutor professional del centre, que ha sigut un pilar fonamental per a mi i del que m’ha fet millor persona i al Màster en Formació del Professorat de la UMH, per què sense aquests estudis no haguera estat possible.

A pesar que les pràctiques han acabat, el 5 d’Abril acudiré voluntàriament a l’institut per ajudar en “el Dia de l’Esport Inclusiu”, on m’han fet partícip i he col·laborat amb l’elaboració d’alguna de les activitats que es realitzaran per als alumnes de l'ESO.

Sexta setmana de pràctiques: del 11 al 15 de Març

Calorosa la sisena setmana de pràctiques a l’IES Número 3 de Dénia, on les temperatures eren més bé similars a les de primavera-estiu que no a les fresques de l’hivern.

A estat una setmana on els/les alumnes estaven una mica més relaxats que en setmanes anteriors, açò es degut a que ja havien acabat els exàmens, i encara que alguns d’ells tenien pendent alguna que altra assignatura pendent per examinar-se, la part més complicada ja havia finalitzat. En canvi, per als professors ha estat una setmana llarga en quant a hores de treball. I es que era la setmana de avaluacions, on cada professor devia assistir a les hores fixades per confirmar les notes posades i pujar-les a la app de ITACA per a que els pares/mares les pogueren visualitzar. Per a mi fou la primera experiència com a docent d’assistir a una reunió d’avaluacions, on a banda de comentar les notes de cada alumne en particular, també comenten el comportament i funcionament del grup en general. A més, entre tots els docents proposen millores per a què el grup funcione correctament i l’aprenentatge siga l’adequat per a l’evolució de l’alumne/a.

Pel que a mi em respecta, aquesta setmana he continuat impartint les meues sessions a alguns grups del meu tutor. Encara que la unitat didàctica està focalitzada en els alumnes de 1º Batxillerat, també he proposat diferents exercicis, això si, modificats, per a la resta d’alumnes de cursos inferiors.

La veritat que em trobe molt agust, i ara que ja vaig coneixent el nom i tenint confiança amb molts dels alumnes, va agradant-me cada vegada més el treball com a docent.

A una setmana de concloure les pràctiques, va agafant-me una tristesa interior de saber que em queda poc per acabar i on probablement no tornaré a veure a la majoria de companys docents i alumnes. Però bé, he de quedar-me amb l’experiència i l’oportunitat que m’ha blindat aquest centre de poder gaudir de moments com aquests.

Com la setmana que bé són falles fins d’ací dos setmanes.

Quinta setmana de pràctiques: del 4 al 8 de Març

Començament de setmana després de passar per l’equador en les hores de pràctiques.

Una setmana important pel que a mi em respecte, ja que he començat a dirigir tota l’hora en les sessions d’alguns grups del meu tutor. En anteriors setmanes ja havia dirigit l’escalfament i part del grup d’una classe, però ja tocava donar el pas i encarregar-me del grup sèncer, i la veritat que Raúl m’ha donat l’oportunitat i he quedat molt content. Els alumnes, s’han portat de meravella, respectant les meues decisions i comentaris i tractant de superar-se i posar interès en cada tasca que els encomanava.

Com anècdota, quan algun dels alumnes em crida com a “profe”,  jo no li preste l’atenció que em demanda, i es que ho trobe com una paraula molt seria i imponent. Imagine que es la falta de costum però deure anar familiaritzant-me, per què encara que no sóc professor amb titulació, estic en el procés de ser-ho.

En quant a l’estil d’ensenyament que he utilitzat a les sessions en les que he dirigit, han estat més encarades a la instrucció directa, com és l’assignació de tasques, encara que era jo els que els canviava el tipus d’exercici quan aconseguien el nivell adequat.

En alguna de les sessions en què l’esport practicat era el Rugbi Touch, he utilitzat l’ajuda dels alumnes que no podien fer la pràctica per a arbitrar i fomentar d’aquesta forma l’aprenentatge actiu, amb un paper més d’avaluador com és el de professor. El resultat ha estat molt satisfactori, ja que d’aquesta manera tan els que participaven com a jugadors com als que ho feien d’àrbitres han aprés l’objectiu que es perseguia, com el de conèixer les regles i normes d’aquest esport. Ressaltar que aquest estil d’ensenyament s’ha fet possible perquè els alumnes que ho han posat en pràctica són de Batxillerat de Ciències, on la majoria són alumnes de qualificacions excel·lents i amb un comportament envejable.

Per concloure aquesta setmana, diria que per a mi ha estat una setmana amb sensacions positives, on m’he vist suficientment capacitat per exercir com a professor i on he de donar gràcies tant a Raúl com a Angy per poder donar-me l’oportunitat de fer-ho possible.

Encara queda molt de camí per endavant, així que la setmana que bé més i millor.

Quarta setmana de pràctiques: del 25 de Febrer al 1 de Març

Altra setmana que passa sense adornar-se’n i ja he arribat a l’equador de les hores de pràctiques que tinc que realitzar al centre.

La setmana començava com bé sent l’habitual, dirigint a alguns grups d’ESO de la professora Angy, sobretot aquells que estan practicant el Raspall i proposant l’escalfament d’alguns grups del meu tutor Raúl, que estan amb el Rugbi Touch i el voleï. Encara que en aquesta setmana ja m’he encarregat de proposar-los els exercicis a tots/totes els/les alumnes que tenen nivell 1 en “toc de dits”, donant-me la suficient oportunitat de dirigir i corregir-los de manera més individualitzada i millorant en alguns casos aquesta tècnica bàsica i essencial per a la seua pràctica en grup.

Amb aquesta tècnica em aconseguit una atenció més personalitzada en cada alumne/a, l’oportunitat de encarregar-me d’un xicotet grup, i preparant-me per a un grup més nombrós.

Altra de les coses que he començat a incloure a les meues hores al centre es la recerca de la informació sobre aquest, és a dir, aquells aspectes que ens demanen a pràcticum II, com la organització del centre, el PEC que utilitzen, el departament d’orientació, la tutoria, les reunions... i que deguem introduir en el nostre bloc de la UMH.

La veritat que en cada centre hi ha una gran quantitat de treball realitzat i que no s’aprecia per a que cada alumne/a reba l’ensenyament-aprenentatge més adequat a les seues possibilitats.

Fins la propera setmana

Tercera setmana de pràctiques: del 18 al 22 de Febrer

Sense gairebé adonar-me’n, ja ha passat una setmana més a l’IES Número 3 de Dénia, i per tant toca fer balanç del que ha ocorregut al llarg de la setmana.

Doncs bé, el començament de la setmana fou tranquil, amb el seguiment habitual de les classes que es desenvolupen el dilluns. On vaig dirigir la sessió del pocs alumnes de 1º ESO C que hi ha a primera hora de la setmana, ja que al tractar-se d’un grup amb un quants alumnes “problemàtics”, es divideix la meitat de la classe per a què els donen unes xerrades sobre conducta, i de la mà d’un psicòleg.

Pel que fa el següent dia, dimarts, vaig començar a segon hora, i es que els alumnes de 1º de Batxillerat van assistir a les universitats que hi ha a la ciutat de València. Com a primera hora hi havia classe amb un Batxillerat, no vaig anar i vaig començar a segon hora. Amb una reunió de la Comissió de Convivència, a la sala de direcció, per a tractar temes particulars d’alumnes amb mal comportament a les classes i que alteren habitualment el funcionament normal de les sessions.

Ara bé, després de l’esplai, més en concret les dos últimes hores del dia, també hi havia classe amb els alumnes d’aquest curs, però com estava al centre vaig aprofitar per realitzar una guàrdia de pati amb els alumnes que no tenien professor, i per a llegir els documents del centre necessaris per a saber com funciona el centre i, també per a poder fer el Pràcticum II.

El dimecres, a l’igual que el dilluns, les classes ja foren amb la seguida habitual. Encara que utilitzarem el vídeo projector per tal d’ensenyar les normes i les regles de Rugbi Touch (Rugbi tocat), una de les modalitats que té el rugbi i que es de les més utilitzades al centres per què no hi ha pràcticament contacte entre els participants.

Una de les coses que m’ha fet reflexionar en aquesta setmana es la metodologia a l’hora d’impartir la ensenyança. Em referisc al feedback dels alumnes, que sòl ser distint en funció de l’edat. Per posar un exemple, no han posat la mateixa atenció els alumnes de 1º ESO en general que els de 1º de Batxillerat. I la meua reflexió és que els alumnes més menuts (ESO), són més actius i es difícil fer-los entendre que a les classes d’educació física hi ha que estar asseguts i atents a unes explicacions, en canvi, els alumnes més majors, en aquest cas els de Batxiller, prefereixen en gran part, estar tranquils i no fer activitat física. Els pensaments d’aquests alumnes són més madurs, i comencen a tindre responsabilitats per tal de poder accedir a les carreres que volen cursar en un futur, a més es tracta d’alumnes que estudien de manera voluntària.

En conclusió, al paràgraf anterior, hi ha que donar molta  importància a l’hora de transmetre els coneixements, a més, deu ser distinta segons les característiques dels grups o alumnes que tens al davant.

La setmana següent més i millor.

Segon setmana de pràctiques: de l’11 al 15 de Febrer

Aquesta setmana ha sigut distinta a la primera pel següent motiu: tant els alumnes com jo ja havíem tingut una presa de contacte, i encara que tan sols he estat en una sessió o en algun cas dues ja existia certa familiarització entre ells i jo.

Vaig començar la setmana observant com impartia les classes tant Raúl com Angy, i a més proposant l’escalfament en algunes classes. També vaig tindre l’oportunitat de poder assistir de nou a una reunió de l’equip de Convivència del centre i poder dirigir a part de l’alumnat de aquelles classes amb un alt número d’alumnes, per facilitar la participació de manera més individualitzada. També vaig fer de “policia dolent”, controlant els abdominals quan a les classes als alumnes se’ls queia la pilota de rugbi o arribaven últims a les posicions de partida.

Com la passada setmana, també vaig dirigir la sessió a una de les classes problemàtiques del centre, un grup de 1^er de l’ESO. Mentre Angy parlava amb alguns d’ells jo aprofitava per tal de dirigir i ordenar els exercicis per a què aprofitaren els temps d’activitat física.

En aquelles classes en què alguns alumnes encara tenien pendents la prova de nivell de tècnica de voleï, anava corregint-los certes postures i moviments per tal que milloraren tant en els cops com en les recepcions, fins i tot vaig participar en una partida de dos per a dos, per tal que un alumne no es quedés sense participar.

Resumint la segona setmana, he de dir que la meua presència ja a quedat relegada a un altre pla i l’efecte aspirina que comentava Raúl la setmana anterior, ja s’ha vist reduïda. Tot i això, continue pensant que part de l’alumnat d’aquest centre, està molt conscienciat en l’assignatura de Educació Física i la consideren igual o més important que la resta i s’impliquen per poder aprendre i distraure’s de l’aula convencional.

I fins ací arriba la segona setmana.

Primera setmana de pràctiques: del 4 al 8 de Febrer

El 4 de Febrer, fou el primer dia de contacte amb els alumnes on a l’inici de les classes tant Raúl com Angy em presentaven davant dels seus alumnes mentre aprofitaven per passar llista. Les cares dels alumnes eren de sorpresa de veure una persona nova per a ells a l’assignatura d’Educació Física. Això sí, m’han tractat i respectat com si fos el seu professor des del primer dia i complint amb les tasques que els he encomanat en algunes de les sessions en que tant Raúl com Angy m’han manat fer. L’experiència és molt positiva en aquesta primera setmana, i tant el meu tutor Raúl com Angy, encara que són completament distints a l’hora de impartir les seues classes existeix un clima de tolerància i respecte i molt positiu cap a la figura del professor. Altra de les coses que més m’ha sorprès en aquesta setmana és la predisposició i entusiasme de l’alumnat per fer activitat física, que comparant-la amb l’època en que jo estudiava era totalment contraria per molts companys/companyes. Qui mostraven comportaments de passotisme i deixadesa quan se’ls encomanava alguna activitat.

Raúl diu que sóc l’efecte aspirina, per què la meua presencia els ha fet canviar l’actitud, i m’avisa que no m’acostume a aquests comportaments.

A més, Raúl forma part de l’equip de convivència, i he tingut l’oportunitat de poder assistir a la reunió que fan a la sala de professors tots els dimarts de 8:55 a 9:50 h i on he pogut comprovat com classifiquen les conductes dels alumnes i sancionen depenen de la gravetat de les amonestacions. També m’ha servit per a quedar-me amb el nom d’aquells alumnes més problemàtics del centre.

Encara que la conclusió d’aquesta setmana és molt positiva la setmana vinent més i millor.

Jornada de Benvinguda a l'IES Número 3

És hora de reprendre l'activitat i ho faré amb les pràctiques del màster. Tornaré a l'institut després d'uns quants anys, però aquesta vegada ho faré des de l'altre costat: com a professor. El dia 1 de Febrer, l’IES Número 3 de Dénia ens va donar la benvinguda als 4 estudiants de la UMH d'Elx que farem les pràctiques al centre: Mercè de Tecnologia, Belén d’Informàtica, Laura d’Orientació, amb qui comparteix cotxe perquè vivim relativament prop i jo (Víctor) d’Educació Física. Ha arribat el moment de posar en pràctica el coneixements adquirits al llarg del quatre anys del grau i aquest mesos del màster.

La coordinadora ens va citar a l’entrada del institut, davant de consergeria, a les 11:15. En aquella primera reunió ens van presentar els que són els nostres tutors i ens van explicar una mica el funcionament de les pràctiques i què se'ns demanava per a superar-les.

El meu tutor és Raúl Arellano, professor d’Educació Física en els cursos de 1^er, 3^er i 4^t d'ESO i de 1^er de Batxillerat. Acabades les presentacions inicials, va arribar el moment de fer una inspecció al centre i veure les instal·lacions. Es tracta d'un centre nou, estrenat fa uns pocs anys i amb unes instal·lacions impecables. L'institut de secundària Dénia obri les portes a la integració i a la trobada de tota la diversitat que l'ompli: dianenses de sempre i nous que provenen de països com Alemanya, Anglaterra, Rússia, Colombia, Equador, Bulgària i Marroc, entre d'altres.
Després de fer la volta de reconeixement pel centre i presentar-nos alguns dels professors, vaig assistir a una reunió amb el tutor. On vam parlar sobre la meua disponibilitat, les característiques del alumnat al que impartia i sobre la seua metodologia d’ensenyament. També, m’ensenyà el Departament d’Educació Física i em presentà l’altra professora de professió Ángeles Martínez, amb qui també estaré amb la meua estada en el centre i aprofitàrem per explicar-me les activitats que estaven realitzant a les classes i el Campionat voluntari que han organitzat a l’hora d’esplai. Al mateix temps visitàrem la sala de material, amb una gran quantitat de material, ja que la Direcció de Centre considera l’Educació Física molt important.

EL JOC COM ACTIVITAT D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE

Per què el joc és aprenentatge?

• Simulació: experimentar conductes i observar les conseqüències d'estes facilita l'aprenentatge dels comportaments més adequats per a la supervivència.

• Percepció d'estímuls: és el pas previ de tot aprenentatge. El joc suposa una contínua exercitació i estimulació.

• Processos intel·lectuals: l'acte motor que ocorre en el joc compromet un conjunt de processos intel·lectuals (associacions, anàlisi, discriminacions, transferències, anticipacions, síntesi...) que són necessàries perquè es produeixin molts aprenentatges.

• Autonomia: per mitjà del joc es poden aconseguir graus d'autonomia molt importants que faciliten els aprenentatges. Pot millorar la persistència, l'autocontrol, l'autoestima, la solidaritat, la cooperació, la independència...

Com aplicar el joc per a aconseguir els nostres objectius pedagògics sense que perda la seua naturalesa de joc?

Ajustant adequadament els següents condicionants:

1. L'INDIVIDU:

Els jocs han de ser seleccionats en relació amb:

• El grau de maduració i desenvolupament de l'alumne.
• El grau d'experiències motrius que posseeix l'alumne.
• El grau de motivació de l'alumne.

2. LA NATURALESA DEL JOC:

No existeix ni una sola activitat normalitzada en la nostra societat que, estant condicionada pel sistema a què pertany (l'ensenyança reglada), siga totalment lliure.

Acceptem com a joc educatiu aquell que respòn als interessos dels xiquets i siga acceptat per aquests.

3. EL PROFESSOR:

El paper fonamental que ha d'exercir un professor de jocs ha de ser el d'animador i els principis bàsics que han de regir la conducta del professor per a la utilització correcta dels jocs:

• Programació:

- Realitzar una planificació anual dels objectius que es proposen aconseguir, contemplant el desenvolupament de les capacitats físico-motrius, perceptiu-motrius i socio-motrius i seleccionar els jocs d'acord amb la consecució d'estos objectius.

• Adaptació:

- Prèviament a dissenyar els jocs, avaluar les característiques del grup de xiquets observant les seues conductes de joc espontani i seleccionar-los en funció d'aquestes.

- Respectar els ritmes i capacitats individuals i les necessitats dels xiquets/es.

- Afavorir la socialització, provocant la interacció grupal.

- Intentar ajudar a aquelles persones que tinguen dificultat per a integrar-se en el grup, i als que tenen menys coordinació.

- El temps ha de ser flexible, canviar de joc abans que els xiquets es cansen d'ell.

- Ajustar-se a l'època de l'any i les condicions climàtiques.

- Material adequat a l'edat dels participants.

• Varietat:

- Dissenyar tot tipus de jocs.

- Tant en grups grans com en grups xicotets.

- Intercalant jocs que requereixin molta atenció i esforç intel·lectual amb jocs més actius i simples.

- Procurant que cada joc tinga que el commou, presentant xicotets problemes que els xiquets deuen resoldre.

- Variant els espais, des d'una sala interior fins a la platja en l'exterior.

- Emprant materials el més atractius i variats possible.

• Participació:

- Permetre la creació de jocs espontanis.
- Fomentar la participació dels xiquets/tes en el disseny i muntatge dels jocs.
- Tots els xiquets han d'intervindre en l'activitat, evitant-se al màxim l'espera de torns.
- Permetre opinar als xiquets sobre els jocs i demanar-los suggeriments respecte a variants.

• Control:

- De la informació, explicant i demostrant tots els jocs prèviament que els xiquets els realitzen.

- Tractar d'aprofitar la formació, distribució del grup i l'ús del material, per a la realització de diversos jocs i per a evitar la pèrdua de temps en compromís motor.
- Situar-se en l'espai de manera que es comprenga tots els participants amb la vista, i es puga acudir a ells ràpidament.

A més d'este domini tècnic, el professor ha de ser…

- Obert

- Flexible

- Motivador

- Suggestiu

- Dialogant

Tindre la capacitat per a canviar el seu paper de professor pel de jugador i convertir-se, quan ho estime oportú, en un més dels participants.

4. EL PLANTEJAMENT DIDÀCTIC DELS JOCS:

Els jocs poden ser seleccionats, entre altres, des de dos punts de vista: en relació amb els objectius i en relació amb l'etapa evolutiva. 

• Per objectius:

S'haurà de buscar quin joc, o jocs, són els que potencialment es cometen més enèrgicament l'objectiu.

Per exemple:

Objectiu:"aconseguir actituds de cooperació en el grup“.

Tipus de jocs: jocs cooperatius.

• En relació a l’etapa evolutiva:

Seleccionats per la seua adequació als interessos i al desenvolupament d'una edat determinada.

Per exemple:

- Jocs de proesa: Entre els 5 o 6 anys fins als 10.

- Jocs de fantasia: Clàssics entre els 4 i els 8 anys.

- Jocs de competició: A partir dels 7 o 8 anys.

- Jocs de regles codificades: Des dels 10 o 11 anys.

- Jocs de construcció: Des del 1 any de vida fins a la senectut.

5. L'AVALUACIÓ:

Resulta imprescindible el domini de tècniques d'observació qualitativa amb què dur a terme una avaluació adequada. Este model d'avaluació és important per dos raons:

-Constitueix un subministrament d'informació sobre els alumnes.

-Ens permet completar una avaluació formativa, informant a l'alumne de com marxa el seu procés.

• L’estratègia en la pràctica:

En els jocs, no hi ha lloc a les estratègies analítiques, ja que trenquen la fluïdesa i sentit lògic del joc, ni tampoc per a cap model mixt. Al contrari, i sobretot per als xiquets de menor edat, l'estratègia global suposa el mètode més encertat ja que permet la creativitat i presenta l'activitat d'una forma oberta. 

6. ELS ESTILS D'ENSENYAMENT:

• L'estil de resolució de problemes.
• Reproducció de models.
• Ensenyança per parts.
• Descobriment guiat.

L'estil de resolució de problemes és el que més correspon a la utilització del joc, ja que els problemes plantejats per aquest constitueixen un continu exercici d'indagació i adaptació per a tots els participants.

7. LES ESTRATÈGIES D'ENSENYAMENT:

Poden ser:

• L'estratègia instructiva pot ser aplicada per mitjà de repeticions d'un mateix joc, de manera que produeix en els participants un control bàsic que els permet accedir a interactuar per mitjà de la tasca que es domina.

• L'estratègia participativa és clarament aplicable amb jocs, pel fet que estos indueixen i inviten a jugar, i a la interacció.

• L'estratègia emancipativa, té una aplicació per mitjà de jocs evident, ja que el jugador es forma d'una manera independent i natural, adaptant-se gradualment i participant activament en la dinàmica del grup, i, a més, el joc li permet un ampli repertori de respostes motrius escollides independentment pels jugadors.

Naturaleza persona gente niña By Pxhere
https://pxhere.com/es/photo/937708

Creative Commons CCO

EL JOC COM ACTIVITAT D'ENSENYANÇA-APRENENTATGE