Començament de setmana després de passar per l’equador en les hores de
pràctiques.
Una setmana important pel que a mi em respecte, ja que he començat a
dirigir tota l’hora en les sessions d’alguns grups del meu tutor. En anteriors
setmanes ja havia dirigit l’escalfament i part del grup d’una classe, però ja
tocava donar el pas i encarregar-me del grup sèncer, i la veritat que Raúl m’ha
donat l’oportunitat i he quedat molt content. Els alumnes, s’han portat de
meravella, respectant les meues decisions i comentaris i tractant de superar-se
i posar interès en cada tasca que els encomanava.
Com anècdota, quan algun dels alumnes em crida com a “profe”, jo no li preste l’atenció que em demanda, i es
que ho trobe com una paraula molt seria i imponent. Imagine que es la falta de
costum però deure anar familiaritzant-me, per què encara que no sóc professor
amb titulació, estic en el procés de ser-ho.
En quant a l’estil d’ensenyament que he utilitzat a les sessions en les
que he dirigit, han estat més encarades a la instrucció directa, com és l’assignació
de tasques, encara que era jo els que els canviava el tipus d’exercici quan
aconseguien el nivell adequat.
En alguna de les sessions en què l’esport practicat era el Rugbi Touch,
he utilitzat l’ajuda dels alumnes que no podien fer la pràctica per a arbitrar
i fomentar d’aquesta forma l’aprenentatge actiu, amb un paper més d’avaluador
com és el de professor. El resultat ha estat molt satisfactori, ja que d’aquesta
manera tan els que participaven com a jugadors com als que ho feien d’àrbitres
han aprés l’objectiu que es perseguia, com el de conèixer les regles i normes d’aquest
esport. Ressaltar que aquest estil d’ensenyament s’ha fet possible perquè els
alumnes que ho han posat en pràctica són de Batxillerat de Ciències, on la
majoria són alumnes de qualificacions excel·lents i amb un comportament envejable.
Per concloure aquesta setmana, diria que per a mi ha estat una setmana
amb sensacions positives, on m’he vist suficientment capacitat per exercir com
a professor i on he de donar gràcies tant a Raúl com a Angy per poder donar-me
l’oportunitat de fer-ho possible.
Encara queda
molt de camí per endavant, així que la setmana que bé més i millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario