CLASSIFICACIONS DE JOC

Nombroses són les classificacions que existeixen per a referir-nos al joc. Seguidament, es parla d’aquelles modalitats més importants i que es treballen al currículum d’Educació Física, tant de Secundària com del Batxillerat.

Jocs motors: jocs on es desenvolupen les distintes habilitats bàsiques sense cap interès tàctic, sols insisteixen en la millora de la tècnica. Solen utilitzar-se al principi de les sessions o activitats de recreació.

Jocs pre-esportius: activitats jugades orientades cap a la tècnica. També considerats d’iniciació esportiva per Domingo Blázquez (1986).

Mini-esport o joc reduït: són adaptacions de l’esport a l’edat dels participants. No són progressius en la ensenyança i reprodueixen els mateixos patrons i principis de l’esport estàndard (Devís J. i Sanchez R., 1996).

Kids playing Mini handball By Ненад Пантић

https://bit.ly/2VD0Btu

CC-BY-SA-4.0

Jocs esportius col·lectius: es tracta de la iniciació dels esports d’equip o jocs col·lectius d’invasió, és a dir, les activitats esportives que posseeixen espais de jocs comuns i participació simultània. On el desenvolupament metodològic es limita a recollir un llistat de jocs i activitats agrupades a partir de certes consideracions estructurals i funcionals sense arribar a considerar estratègies especials dirigides al foment de la iniciativa i presa de decisions (Lasierra y Lavega, 1993).

Jocs o esports alternatius: sorgeixen a l’inici dels anys 90 en els seminaris de INEF com alternativa a les pràctiques establertes. Tenen acceptació per la novetat i ús de material original. Alguns exemples son: indiaca, shuttlebal, floorball, kinball, ultimate...

Ultimate frisbee By Ed Yourdon

https://bit.ly/2Cdk4rV

CC-BY-SA-2.0

Jocs esportius modificats: es poden modificar diversos aspectes: el mòbil, els implements o equipament, l’àrea de joc o les regles, i es classifiquen en quatre grups:

• Blanc i diana: l'objectiu és enviar un mòbil (amb o sense implements) cap a una diana, amb la intenció d'assolir, aproximar-se o desplaçar l'objectiu en el menor nombre d'intents possibles. Els dos equips participen de forma alternativa (golf, bitlles, croquet...).

• Bat i camp: l'objectiu és llançar o colpejar un mòbil cap al terreny de joc amb la intenció de deixar-lo fora de l'abast dels jugadors de camp o retardar al màxim la seva devolució mentre es realitza un recorregut determinat. L'altre equip ha de recollir ràpidament i tornar-lo al més aviat possible limitant les carreres que pugui aconseguir l'equip atacant. Tot i que els dos equips comparteixes el mateix espai de joc no hi ha disputa pel mòbil. Només l'equip que bateja o llança pot anotar punts (beisbol, criquet, softball...).

• Canxa dividida o mur: l'objectiu és aconseguir que el mòbil toqui l'espai de joc de l'equip contrari i no ho faci en el propi. Enviar el mòbil a l'espai lliure, lluny de l'oponent perquè no sigui capaç de tornar-lo correctament o ho faci fora dels límits del camp (tenis, voleï, bàdminton...).

• Jocs d’invasió: l'objectiu és arribar a la meta contrària un major nombre de vegades que l'equip contrari. Existeixen 2 subcategories:

- Una amb meta fixa (futbol, bàsquet, waterpolo, futbol sala, handbol...).

- Altra orientada a sobrepassar una línia de fons (rugbi...)

Aquesta proposta de classificació rep el nom de classificació britànica (Ellis, 1983), encara que anys després Devís J. I Peiró C. (1992) la modificaren.

Jocs cooperatius: són jocs on els membres del mateix grup persegueixen el mateix objectiu, on poden guanyar o perdre. Promouen actituds solidàries i conflictes per resoldre, però amb la finalitat de millorar l’ambient de grup.

Black any write group people sport By Pxhere

https://pxhere.com/en/photo/1206210

Creative Commons CCO

Jocs paradoxals: són aquells que qualsevol persona pot intervindré com a company i al mateix temps com a adversari. Per tant es donaran actituds pactades o d’aliança i al mateix temps hi haurà traïcions i desconfiança. En el àmbit esportiu podem trobar-ne: al ciclisme, el cross, l’esquí... (Parlebas, 1981).

Jocs tradicionals o populars: són aquells que han nascut als pobles, al carrer, com el seu nom bé indica i arrelen en la base de la convivència i les relacions humanes. Són identitat col·lectiva i fills del seu temps, ens parlen d’un moment històric determinat, amb unes característiques socials definides (Montserrat J., 1980).

Traditional games By Rajeev PA

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e7/TRADITIONAL_GAMES.jpg

CC-BY-SA-4.0

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Barbero, J. C. (2000). Los juegos y deportes alternativos en Educación Física. Lecturas: Educación Física y Deportes, Revista Digital, 22.

CASTARLENAS, L., Durán, C., Lagardera, F., Lasierra, G., Lavega, P., Mateu, M., & Ruiz, P. (1993). Estudio Praxiológico de las prácticas deportivas, expresivas, lúdico-recreativas y aprehensivas. Apunts, 32, 27-36.

Corredor, A. L. (2007). La iniciación deportiva en la Enseñanza Primaria: Los juegos motores modificados. Ensayos: Revista de la Facultad de Educación de Albacete, (22), 127-154.

Devís, J. D., & Velert, C. P. (1992). Nuevas perspectivas curriculares en educación física: la salud y los juegos modificados (Vol. 103). Inde.

Devís, J., & Sánchez, R. (1996). La enseñanza alternativa de los juegos deportivos: antecedentes, modelos actuales de iniciación y reflexiones finales. Aprendizaje deportivo, 159-181.

Domingo, B. S. (1986). Iniciación a los deportes de equipo. España, Ediciones Martínez Roca. SA, 6.

Ellis, M. (1983). Similarities and differences in games: A system for classification. In International association for physical education in higher education (AIESEP) Conference.

Parlebas (1981). Clasificaciones generales y específicas de los juegos deportivos.

Montserrat, J. M. (1980). Entorn de la classificació dels jocs tradicionals. Lluc: revista de cultura i d'idees, (691), 94-104.