Els
jocs cooperatius poden definir-se com aquells on els jugadors donen i reben
ajuda per contribuir a aconseguir objectius comuns (Garairgordobil, 2002).
Grineski
(1989), estudià els comportaments socials dels xiquets i els jocs que
practicaven i observà que els jocs cooperatius afavorien les conductes
psicosocials en comparació amb els jocs competitius. A més de la integració
social d’alumnes amb necessitats especials.
Altres
autors com Omeñaca i Ruiz (2001), indicaren que
els jocs cooperatius faciliten la cerca de solucions creatives en un
entorn lliure de pressió, amb bones relacions entre els participants i on possibiliten
l’aprenentatge de valors morals i habilitat per a la convivència social. A
banda de permetre valorar de forma positiva l'èxit dels companys i fomentar les
conductes d’ajuda i comunicació.
Una
comparativa de Otuzi (1999) dels jocs competitius front als jocs cooperatius
diu que:
- Els jocs cooperatius són divertits per a tots i els competitius sols per a alguns.
- Als cooperatius tots tenen sentiment de victòria mentre que als competitius la majoria experimenta un sentiment de derrota.
- Els cooperatius afavoreixen la acceptació mútua, en canvi als competitius alguns participants són exclosos per falta d’habilitat.
- Les conductes als cooperatius són de confiança i aprendre a compartir, i just tot el contrari als competitius, desconfiança, egoisme...
- Aprenen a tindre un sentiment d’unitat i compartir l’èxit als cooperatius i a no ser solidaris amb les errades als competitius.
- Els cooperatius són acceptats amb la diversitat de nivell en quant a l’habilitat dels participants i als competitius existeix la divisió per categories segons el nivell.
- Existeix autoconfiança perquè tots són acceptats als cooperatius i són desestimats o perden confiança quan perden als competitius.
- Hi ha un recolzament per superar les dificultats als cooperatius i poca tolerància a la derrota als competitius.
Encara que tots els articles i documents d’investigació parlen sobre els beneficis dels jocs cooperatius front als competitius, molts docents d’Educació Física utilitzen més els competitius per falta de formació, perquè opinen que els competitius motiven i afavoreixen més als alumnes, canalitzen millor l’agressivitat, aprenen a guanyar i a perdre, afavoreixen el rendiment i que a més són més fàcils d’avaluar.
Però, les
activitats competitives canalitzen millor l’agressivitat?
Bay-Hinitz
(1994) observà un augment de les conductes d´ajuda i disminució de conductes
agressives als jocs competitius i tot al contrari als jocs competitius.
Les activitats
competitives afavoreixen el rendiment individual.?
Johnson
et al. (1981) indicaren en docents d´altres matèries a l’Educació Física que:
En
les situacions cooperatives el rendiment dels estudiants fou més alt que a les situacions
competitives.
Que
la cooperació entre grups amb competició es superior a la competició individual
en quant a rendiment i productivitat.
Es més fàcil
ensenyar a guanyar i a perdre en activitats competitives?
Els
jocs cooperatius s’identifiquen com a activitats on ningú guanya o ningú perd,
però açò es cert? No, perquè hi ha jocs cooperatius que tots guanyen, o tots
perden.
Les activitats
cooperatives són mes fàcils d´avaluar?
Qualificació
vs Avaluació.
Les
activitats cooperatives també es poden avaluar i qualificar, però no només importa
el resulta final, sinó tot el procés.
Els
principals problemes i la solució en la introducció d’activitats no competitives
són:
Els
agrupaments:
- Disposició
en files paral·leles amb mateix nombre d´alumnes pot portar a carreres de
relleus.
- Grups iguals fent la mateixa tasca pot portar a que competeixen per veure qui acaba abans.
- Grups iguals fent la mateixa tasca pot portar a que competeixen per veure qui acaba abans.
Solucions:
- Grups desiguals en nombre i en tasques.
- Grups desiguals en nombre i en tasques.
- Treballar
en circuits amb rotacions de tasques.
Materials
i espais:
- La utilització de balons, cistelles o porteries en terrenys esportius pot provocar conductes competitives.
- Les experiències prèvies determinen molt la competitivitat.
- La utilització de balons, cistelles o porteries en terrenys esportius pot provocar conductes competitives.
- Les experiències prèvies determinen molt la competitivitat.
Solucions:
- Introduir
un major nombre de mòbils.
- Reduir
la grandària dels grups.
- Aplicar
dificultats compensatòries.
- Introduir
la regla de «tots toquen».
La
puntuació:
- Desvincular
el joc del resultat.
- Canviar
els participants d´equip.
- Reduir
al mínim la possibilitat de victòria.
- Augmentar
el nombre d´equips.
- Afavorir
al que va perdent.
RESUMINT;
es tracta de:
- Promoure la integració de tots els alumnes.
- Augmentar l´autoestima.
- Afavorir conductes grupals.
- Promoure el goig per l´activitat física especialment als alumnes que tenen una percepció negativa.
- Tots es responsabilitzen de l´èxit o del fracàs.
- Valorar més els èxits del procés que del resultat.
- Desenvolupar habilitats socials.
- Promoure un clima de classe positiu.
- Cal valorar el procés amb independència de si han arribat a tindre èxit o no.
- Avaluació del procés dins de la pràctica.
- Diferenciar el procés avaluador de la qualificació.
- Avaluació compartida entre professor i alumnes
REFERÈNCIES
BIBLIOGRÀFIQUES
Bay‐Hinitz, A. K., Peterson, R. F., & Quilitch, H. R. (1994).
Cooperative games: A way to modify aggressive and cooperative behaviors in
young children. Journal of applied behavior analysis, 27(3), 435-446.
Brotto, F. O. (1999). Jogos cooperativos: o jogo e o esporte
como um exercício de convivência.
Garaigordobil Landazabal, M., & Pérez Fernández, J. I.
(2002). Efectos de la participación en el programa de arte Ikertze sobre la
creatividad verbal y gráfica. Anales de psicología, 18(1).
Grineski, S. (1989). Children, games, and prosocial
Behavior—Insight and connections. Journal of Physical Education, Recreation & Dance, 60(8), 20-25.
Johnson, D. W., Maruyama, G., Johnson, R., Nelson, D., &
Skon, L. (1981). Effects of cooperative, competitive, and individualistic goal
structures on achievement: A meta-analysis. Psychological bulletin, 89(1), 47.
Omeñaca, R., & Ruiz, J. V. (2001). Los juegos
cooperativos: una alternativa en la práctica lúdica dentro de la Educación
Física. Explorar, Jugar, Cooperar:
Bases Teóricas y Unidades Didácticas para la Educación Física Escolar Abordadas Desde Las
Actividades, Juegos y Métodos de Cooperación, 19.
No hay comentarios:
Publicar un comentario