JOCS COOPERATIUS

Els jocs cooperatius poden definir-se com aquells on els jugadors donen i reben ajuda per contribuir a aconseguir objectius comuns (Garairgordobil, 2002).

Grineski (1989), estudià els comportaments socials dels xiquets i els jocs que practicaven i observà que els jocs cooperatius afavorien les conductes psicosocials en comparació amb els jocs competitius. A més de la integració social d’alumnes amb necessitats especials.

Altres autors com Omeñaca i Ruiz (2001), indicaren que  els jocs cooperatius faciliten la cerca de solucions creatives en un entorn lliure de pressió, amb bones relacions entre els participants i on possibiliten l’aprenentatge de valors morals i habilitat per a la convivència social. A banda de permetre valorar de forma positiva l'èxit dels companys i fomentar les conductes d’ajuda i comunicació.

Una comparativa de Otuzi (1999) dels jocs competitius front als jocs cooperatius diu que:

• Els jocs cooperatius són divertits per a tots i els competitius sols per a alguns.

• Als cooperatius tots tenen sentiment de victòria mentre que als competitius la majoria experimenta un sentiment de derrota.

• Els cooperatius afavoreixen la acceptació mútua, en canvi als competitius alguns participants són exclosos per falta d’habilitat.

• Les conductes als cooperatius són de confiança i aprendre a compartir, i just tot el contrari als competitius, desconfiança, egoisme...

• Aprenen a tindre un sentiment d’unitat i compartir l’èxit als cooperatius i a no ser solidaris amb les errades als competitius.

• Els cooperatius són acceptats amb la diversitat de nivell en quant a l’habilitat dels participants i als competitius existeix la divisió per categories segons el nivell.

• Existeix autoconfiança perquè tots són acceptats als cooperatius i són desestimats o perden confiança quan perden als competitius.

• Hi ha un recolzament per superar les dificultats als cooperatius i poca tolerància a la derrota als competitius.

Encara que tots els articles i documents d’investigació parlen sobre els beneficis dels jocs cooperatius front als competitius, molts docents d’Educació Física utilitzen més els competitius per falta de formació, perquè opinen que els competitius motiven i afavoreixen més als alumnes, canalitzen millor l’agressivitat, aprenen a guanyar i a perdre, afavoreixen el rendiment i que a més són més fàcils d’avaluar.

Però, les activitats competitives canalitzen millor l’agressivitat?

Bay-Hinitz (1994) observà un augment de les conductes d´ajuda i disminució de conductes agressives als jocs competitius i tot al contrari als jocs competitius.

Les activitats competitives afavoreixen el rendiment individual.?

Johnson et al. (1981) indicaren en docents d´altres matèries a l’Educació Física que:

En les situacions cooperatives el rendiment dels estudiants fou més alt que a les situacions competitives.

Que la cooperació entre grups amb competició es superior a la competició individual en quant a rendiment i productivitat.

Es més fàcil ensenyar a guanyar i a perdre en activitats competitives?

Els jocs cooperatius s’identifiquen com a activitats on ningú guanya o ningú perd, però açò es cert? No, perquè hi ha jocs cooperatius que tots guanyen, o tots perden.

Les activitats cooperatives són mes fàcils d´avaluar?

Qualificació vs Avaluació.

Les activitats cooperatives també es poden avaluar i qualificar, però no només importa el resulta final, sinó tot el procés.

Els principals problemes i la solució en la introducció d’activitats no competitives són:

Els agrupaments:

- Disposició en files paral·leles amb mateix nombre d´alumnes pot portar a carreres de relleus.
- Grups iguals fent la mateixa tasca pot portar a que competeixen per veure qui acaba abans.

Solucions:
- Grups desiguals en nombre i en tasques.

- Treballar en circuits amb rotacions de tasques.

Materials i espais:
- La utilització de balons, cistelles o porteries  en terrenys esportius pot provocar conductes competitives.
- Les experiències prèvies determinen molt la competitivitat.

Solucions:

- Introduir un major nombre de mòbils.

- Reduir la grandària dels grups.

- Aplicar dificultats compensatòries.

- Introduir la regla de «tots toquen».

La puntuació:

- Desvincular el joc del resultat.

- Canviar els participants d´equip.

- Reduir al mínim la possibilitat de victòria.

- Augmentar el nombre d´equips.

- Afavorir al que va perdent.

RESUMINT; es tracta de:

• Promoure la integració de tots els alumnes.
• Augmentar l´autoestima.
• Afavorir conductes grupals.
• Promoure el goig per l´activitat física especialment als alumnes que tenen una percepció negativa.
• Tots es responsabilitzen de l´èxit o del fracàs.
• Valorar més els èxits del procés que del resultat.
• Desenvolupar habilitats socials.
• Promoure un clima de classe positiu.
• Cal valorar el procés amb independència de si han arribat a tindre èxit o no.
• Avaluació del procés dins de la pràctica.
• Diferenciar el procés avaluador de la qualificació.
• Avaluació compartida entre professor i alumnes

Create Objectives Puzzle

https://bit.ly/2M0LMMT

CC0 Public Domain

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bay‐Hinitz, A. K., Peterson, R. F., & Quilitch, H. R. (1994). Cooperative games: A way to modify aggressive and cooperative behaviors in young children. Journal of applied behavior analysis, 27(3), 435-446.

Brotto, F. O. (1999). Jogos cooperativos: o jogo e o esporte como um exercício de convivência.

Garaigordobil Landazabal, M., & Pérez Fernández, J. I. (2002). Efectos de la participación en el programa de arte Ikertze sobre la creatividad verbal y gráfica. Anales de psicología, 18(1).

Grineski, S. (1989). Children, games, and prosocial Behavior—Insight and connections. Journal of Physical Education, Recreation & Dance, 60(8), 20-25.

Johnson, D. W., Maruyama, G., Johnson, R., Nelson, D., & Skon, L. (1981). Effects of cooperative, competitive, and individualistic goal structures on achievement: A meta-analysis. Psychological bulletin, 89(1), 47.

Omeñaca, R., & Ruiz, J. V. (2001). Los juegos cooperativos: una alternativa en la práctica lúdica dentro de la Educación Física. Explorar, Jugar, Cooperar: Bases Teóricas y Unidades Didácticas para la Educación Física Escolar Abordadas Desde Las Actividades, Juegos y Métodos de Cooperación, 19.