JOC I ESPORT EDUCATIU: enero 2019

Per què el joc és aprenentatge?

Simulació: experimentar conductes i observar les conseqüències d'estes facilita l'aprenentatge dels comportaments més adequats per a la supervivència.

Percepció d'estímuls: és el pas previ de tot aprenentatge. El joc suposa una contínua exercitació i estimulació.

Processos intel·lectuals: l'acte motor que ocorre en el joc compromet un conjunt de processos intel·lectuals (associacions, anàlisi, discriminacions, transferències, anticipacions, síntesi...) que són necessàries perquè es produeixin molts aprenentatges.

Autonomia: per mitjà del joc es poden aconseguir graus d'autonomia molt importants que faciliten els aprenentatges. Pot millorar la persistència, l'autocontrol, l'autoestima, la solidaritat, la cooperació, la independència...

Com aplicar el joc per a aconseguir els nostres objectius pedagògics sense que perda la seua naturalesa de joc?

Ajustant adequadament els següents condicionants:

1. L'INDIVIDU:

Els jocs han de ser seleccionats en relació amb:

El grau de maduració i desenvolupament de l'alumne.
El grau d'experiències motrius que posseeix l'alumne.
El grau de motivació de l'alumne.

2. LA NATURALESA DEL JOC:

No existeix ni una sola activitat normalitzada en la nostra societat que, estant condicionada pel sistema a què pertany (l'ensenyança reglada), siga totalment lliure.

Acceptem com a joc educatiu aquell que respòn als interessos dels xiquets i siga acceptat per aquests.

3. EL PROFESSOR:

El paper fonamental que ha d'exercir un professor de jocs ha de ser el d'animador i els principis bàsics que han de regir la conducta del professor per a la utilització correcta dels jocs:

Programació:

- Realitzar una planificació anual dels objectius que es proposen aconseguir, contemplant el desenvolupament de les capacitats físico-motrius, perceptiu-motrius i socio-motrius i seleccionar els jocs d'acord amb la consecució d'estos objectius.

Adaptació:

- Prèviament a dissenyar els jocs, avaluar les característiques del grup de xiquets observant les seues conductes de joc espontani i seleccionar-los en funció d'aquestes.

- Respectar els ritmes i capacitats individuals i les necessitats dels xiquets/es.

- Afavorir la socialització, provocant la interacció grupal.

- Intentar ajudar a aquelles persones que tinguen dificultat per a integrar-se en el grup, i als que tenen menys coordinació.

- El temps ha de ser flexible, canviar de joc abans que els xiquets es cansen d'ell.

- Ajustar-se a l'època de l'any i les condicions climàtiques.

- Material adequat a l'edat dels participants.

Varietat:

- Dissenyar tot tipus de jocs.

- Tant en grups grans com en grups xicotets.

- Intercalant jocs que requereixin molta atenció i esforç intel·lectual amb jocs més actius i simples.

- Procurant que cada joc tinga que el commou, presentant xicotets problemes que els xiquets deuen resoldre.

- Variant els espais, des d'una sala interior fins a la platja en l'exterior.

- Emprant materials el més atractius i variats possible.

Participació:

- Permetre la creació de jocs espontanis.
- Fomentar la participació dels xiquets/tes en el disseny i muntatge dels jocs.
- Tots els xiquets han d'intervindre en l'activitat, evitant-se al màxim l'espera de torns.
- Permetre opinar als xiquets sobre els jocs i demanar-los suggeriments respecte a variants.

Control:

- De la informació, explicant i demostrant tots els jocs prèviament que els xiquets els realitzen.

- Tractar d'aprofitar la formació, distribució del grup i l'ús del material, per a la realització de diversos jocs i per a evitar la pèrdua de temps en compromís motor.
- Situar-se en l'espai de manera que es comprenga tots els participants amb la vista, i es puga acudir a ells ràpidament.

A més d'este domini tècnic, el professor ha de ser…

- Obert

- Flexible

- Motivador

- Suggestiu

- Dialogant

Tindre la capacitat per a canviar el seu paper de professor pel de jugador i convertir-se, quan ho estime oportú, en un més dels participants.

4. EL PLANTEJAMENT DIDÀCTIC DELS JOCS:

Els jocs poden ser seleccionats, entre altres, des de dos punts de vista: en relació amb els objectius i en relació amb l'etapa evolutiva.

Per objectius:

S'haurà de buscar quin joc, o jocs, són els que potencialment es cometen més enèrgicament l'objectiu.

Per exemple:

Objectiu:"aconseguir actituds de cooperació en el grup“.

Tipus de jocs: jocs cooperatius.

En relació a l’etapa evolutiva:

Seleccionats per la seua adequació als interessos i al desenvolupament d'una edat determinada.

Per exemple:

- Jocs de proesa: Entre els 5 o 6 anys fins als 10.

- Jocs de fantasia: Clàssics entre els 4 i els 8 anys.

- Jocs de competició: A partir dels 7 o 8 anys.

- Jocs de regles codificades: Des dels 10 o 11 anys.

- Jocs de construcció: Des del 1 any de vida fins a la senectut.

5. L'AVALUACIÓ:

Resulta imprescindible el domini de tècniques d'observació qualitativa amb què dur a terme una avaluació adequada. Este model d'avaluació és important per dos raons:

-Constitueix un subministrament d'informació sobre els alumnes.

-Ens permet completar una avaluació formativa, informant a l'alumne de com marxa el seu procés.

L’estratègia en la pràctica:

En els jocs, no hi ha lloc a les estratègies analítiques, ja que trenquen la fluïdesa i sentit lògic del joc, ni tampoc per a cap model mixt. Al contrari, i sobretot per als xiquets de menor edat, l'estratègia global suposa el mètode més encertat ja que permet la creativitat i presenta l'activitat d'una forma oberta.

6. ELS ESTILS D'ENSENYAMENT:

L'estil de resolució de problemes.
Reproducció de models.
Ensenyança per parts.
Descobriment guiat.

L'estil de resolució de problemes és el que més correspon a la utilització del joc, ja que els problemes plantejats per aquest constitueixen un continu exercici d'indagació i adaptació per a tots els participants.

7. LES ESTRATÈGIES D'ENSENYAMENT:

Poden ser:

L'estratègia instructiva pot ser aplicada per mitjà de repeticions d'un mateix joc, de manera que produeix en els participants un control bàsic que els permet accedir a interactuar per mitjà de la tasca que es domina.

L'estratègia participativa és clarament aplicable amb jocs, pel fet que estos indueixen i inviten a jugar, i a la interacció.

L'estratègia emancipativa, té una aplicació per mitjà de jocs evident, ja que el jugador es forma d'una manera independent i natural, adaptant-se gradualment i participant activament en la dinàmica del grup, i, a més, el joc li permet un ampli repertori de respostes motrius escollides independentment pels jugadors.